|
El mètode actiu d'educació musical La Rítmica (1903) és a l'origen dels altres mètodes actius d'ensenyament de la música. El treball teòric i pràctic del seu creador, el compositor i pedagog suís Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950), va influir decissivament en la pedagogia musical i també en la renovació de la dansa i la
coreografia, i va establir les bases per a un ús educatiu i reeducador de la
música i el moviment.
El mètode Jaques-Dalcroze es fonamenta sobre tres pilars:
la música, el moviment i la coordinació. Relaciona els
moviments naturals del cos, els ritmes artístics de la música i les capacitats
d'imaginació i de reflexió.
Aquest
mètode desenvolupa les aptituds auditives i motores, la memòria i la
concentració; educa la sensibilitat, l'espontaneïtat i la capacitat de
representació ràpida; estimula la creativitat i afavoreix una integració
harmònica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona. Podria definir-se com una gimnàstica integral del
reflex i del conscient.
L'educació
rítmica és, doncs, una pedagogia
essencialment activa, que completa l'educació general. És al mateix temps un
mètode d'educació musical i un mètode musical d'educació.
El desenvolupament de la sensibilitat musical es fonamenta
en l'experiència de l’individu en relació amb l'espai que l'envolta. La Rítmica
treballa la tècnica musical, l’expressió corporal, però, per
sobre de tot, la relació música-individu. L'estudi de la Rítmica
té, d’una banda, continuïtat natural en l'estudi del llenguatge musical, el
treball d'un instrument i la improvisació musical
i, per l'altra, en les tècniques d'expressió corporal, en la dansa
i en la coreografia.
|
